La crisi migratòria eleva la tensió entre els sanitaris de Ceuta i Sanitat

La crisi migratòria de Ceuta ha elevat a màxims l’enfrontament que els professionals sanitaris de la ciutat mantenen des de fa mesos amb el Ministeri de Sanitat i l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (Ingesa). Deu dies després de l’entrada massiva de finals de juliol, el Col·legi Oficial de Metges manté la seva denúncia de col·lapse sanitari i considera insuficients els reforços aportats per fer front a una pressió assistencial extraordinària.

La sanitat de Ceuta depèn directament del Ministeri de Sanitat a través de l’Ingesa, per la qual cosa les reclamacions del Col·legi de Metges, el Sindicat Mèdic de Ceuta (SMC) i altres organitzacions professionals apunten directament al departament de Mónica García.

Per als metges, la crisi migratòria no ha creat el problema, sinó que ha portat al límit un sistema que ja patia escassetat de professionals i dificultats per cobrir determinades especialitats i captar i retenir facultatius.

El president del Col·legi i del Sindicat Mèdic de Ceuta, Enrique Roviralta, ha denunciat l’absència de suport exterior durant els moments de més pressió: “No hi ha hagut cap resposta estatal, només el mateix voluntarisme dels professionals que som aquí, que som els qui estem aconseguint salvar vides”.

Durant la primera setmana de la crisi, es van superar les 3.100 assistències sanitàries, distribuïdes entre Atenció Primària, Urgències hospitalàries, 061 i altres dispositius. I la pressió no va desaparèixer un cop superats els moments de màxima entrada.

Aquestes dades han donat lloc a dues interpretacions contraposades. D’una banda, el Ministeri de Sanitat posa el focus en el fet que el sistema va mantenir l’activitat i rebutja parlar de col·lapse, fins al punt que la ministra Mónica García ha afirmat que “en cap moment s’ha produït una situació de col·lapse”.

Per la seva banda, els metges sostenen que el fet que l’Hospital Universitari hagi continuat funcionant no significa que disposés de recursos suficients, perquè l’assistència es va mantenir gràcies a un esforç extraordinari d’unes plantilles que ja estaven tensionades abans de l’emergència.

Durant els dies més difícils hi va haver professionals doblant torns i treballadors que van tornar voluntàriament de les seves vacances. D’aquí una de les principals reclamacions que manté el Col·legi: “Els reforços no poden ser que la gent dobli o no dormi”, ha advertit Roviralta.

El president del Col·legi ha arribat a transmetre una sensació d’“orfandat per part de l’Estat” i ha reclamat recursos humans procedents de la península que permetin descarregar les plantilles locals.

Satse denuncia “extrema gravetat i col·lapse operatiu” i CSIF exigeix més plantilla al Ministeri.

La denúncia de sobrecàrrega no es limita als metges. El diagnòstic compartit pels diferents col·lectius és que Ceuta no disposa de prou marge de recursos humans per afrontar durant un període prolongat una emergència d’aquestes dimensions sense suport exterior.

CRÍTIQUES DELS SINDICATS

Satse ha qualificat la situació d’“extrema gravetat i col·lapse operatiu” entre infermeres, fisioterapeutes i llevadores i sosté que la pressió derivada de les arribades s’ha sumat a les mancances estructurals que ja arrossegava el sistema sanitari ceutí. El Sindicat d’Infermeria posa, a més, el focus en un problema que limita la capacitat d’incorporar reforços: la falta de prou professionals a les borses de contractació.

Satse responsabilitza l’Ingesa de no aconseguir retenir una part dels professionals formats a Ceuta i contraposa l’estabilitat contractual oferta en altres comunitats amb contractes per necessitats del servei que a la ciutat poden arribar a ser d’un sol dia. Per al sindicat, aquesta precarietat contribueix al fet que professionals que volen romandre a Ceuta acabin desenvolupant la seva carrera en altres llocs d’Espanya o Europa.

Mentrestant, CSIF coincideix a assenyalar la insuficiència de recursos humans i ha reclamat directament a l’Ingesa i al Ministeri de Sanitat un reforç immediat de les plantilles davant una pressió assistencial que considera excepcional. L’organització recorda les especials dificultats per cobrir llocs sanitaris a Ceuta i reclama mesures addicionals de contractació, prevenció i seguretat.

L’emergència obliga a compatibilitzar l’atenció a persones amb lesions, hipotèrmia, deshidratació, esgotament i altres patologies amb l’assistència sanitària ordinària de la població ceutina.

La crisi migratòria ha agreujat un conflicte que ja existia. El passat mes d’abril, el Sindicat Mèdic de Ceuta va arribar a demanar la dimissió de Mónica García i va atribuir a la ministra un “fracàs en la gestió d’un sistema que depèn directament del Ministeri”.

Les mobilitzacions van continuar posteriorment, ja que el Sindicat Mèdic va mantenir al juny jornades de vaga dins del conflicte dels facultatius amb Sanitat per l’Estatut Marc i va responsabilitzar públicament el Ministeri, la ministra i l’Ingesa de la falta d’una sortida negociada.

A aquestes reivindicacions s’afegeixen problemes específicament ceutins: falta d’especialistes, dificultats per cobrir places, dependència de derivacions a la península i externalització de determinats serveis.

Per tant, quan es va produir l’entrada massiva de finals de juliol, les relacions entre una part important dels professionals i la seva Administració sanitària ja estaven profundament deteriorades. L’emergència va multiplicar la demanda precisament sobre unes plantilles que feia mesos que denunciaven sobrecàrrega.

Amb el pas dels dies, a més, la preocupació sanitària s’estén més enllà d’Urgències. El Col·legi de Metges ha advertit el Ministeri dels riscos de salut pública associats a la permanència de persones en condicions precàries d’allotjament, higiene i seguiment sanitari. Tot plegat ha convertit la crisi migratòria en un nou factor de confrontació entre els professionals i l’Administració que gestiona directament la sanitat de Ceuta.

Sanitat defensa la resposta de l’Ingesa i nega el col·lapse. Els professionals descriuen una altra realitat: milers d’assistències extraordinàries, treballadors exhausts, dificultats per incorporar personal i una emergència que s’ha superposat a problemes estructurals denunciats des de molt abans.

La diferència ja no és únicament assistencial. S’ha convertit en una crisi de confiança entre els professionals sanitaris i el Ministeri del qual depenen. I la responsabilitat que reclamen és directa: els sanitaris de Ceuta no estan demanant la intervenció d’una administració autonòmica, sinó del Ministeri de Sanitat que gestiona el seu propi sistema.

Davant l’afirmació que la sanitat ceutina ha resistit l’emergència, els professionals plantegen una qüestió diferent: durant quant de temps pot continuar fent-ho en aquestes condicions.