Pau Serrasolsas: “‘Gira tot igual, però diferent’ és el disc més Ginestà que hem fet mai”

ACN Barcelona – ‘Gira tot igual, però diferent’ (Halley Records) és el nom de l’esperat cinquè treball de Ginestà, que surt aquest dijous; és el títol de la darrera cançó de l’àlbum, la més política que han fet recentment, i ‘Gira tot igual, però diferent’ és també una forma de definir l’evolució del grup, com ha anat creixent i com ha canviat la seva manera de veure l’amor. “És el disc més Ginestà que hem fet mai i el que ens sentim més propi o més part de la nostra carn”, afirma Pau Serrasolsas en una entrevista amb l’ACN. Un disc pop molt “més reflexiu” i “madur” que representa “un salt de nivell” respecte als seus anteriors àlbums i que combina parts més “canyeres” amb altres més tranquil·les.
Pau Serrasolsas explica que a nivell de procés han fet moltes coses diferents en aquest nou treball. “És probable que amb els discos anteriors tinguéssim la necessitat d’explicar emocions molt fortes i sensacions més pròpies d’altres etapes de la vida, i en aquest disc ens hem fet una mica més grans i és tot plegat molt més reflexiu”. Els dos germans asseguren que li han donat més voltes a tot i que cada tema és “una peça molt important dins l’engranatge d’aquest disc i del concepte” que despleguen en les cançons. El cantant i compositor considera que ‘Gira tot igual, però diferent’ és “un salt de nivell també”.

Júlia Serrasolsas afegeix que el disc té un punt més de maduresa. Per argumentar-ho fa una mirada enrere en la seva discografia i recorda que a ‘Suposo que l’amor és això’ (2022) començaven a entendre què és l’amor; ‘Vida meva’ (2024) era la història d’una relació, i a l’EP ‘Només viure’ (2025) parlaven de tirar endavant i situar-se al centre. Ara, conclou, “el que fem és agafar perspectiva i veure l’amor com una cosa més global, que és una acumulació de capes i històries que et fan entendre les relacions des d’un punt diferent i que vas veient com és una cosa evolutiva i amb la que vas creixent”.

Pau Serrasolsas creu que el 95% de les cançons que es publiquen a Catalunya durant els últims anys tracten sobre l’amor. “A nosaltres se’ns sol preguntar més sobre les temàtiques sobre les quals escrivim que a la resta pel fet de ser germans, però la majoria de grups publiquen discos d’amor recurrentment”.

El compositor assenyala que venien d’un punt “més existencialista”, en el qual estaven “molt còmodes”, amb el vitalisme i els conceptes de renéixer i tornar a volar. “Això era un punt molt Ginestà, però crec que aquest disc és el més Ginestà que hem fet mai i és el que crec que ens sentim més propi o més part de la nostra carn”.

Pel que fa a l’engranatge de l’àlbum, Pau Serrasolsas explica que l’han construït cançó a cançó. Els dos germans tenien clar que volien introduir les idees del pas del temps i de com “viuen l’amor en les diferents etapes de la vida, mirant enrere i també endavant”. Per això, han fet un exercici d’introspecció i perspectiva. “No teníem perquè parlar d’històries concretes potser hi ha cançons que simplement parlen de conceptes i altres que parlen metafòricament d’objectes o hi ha simplement cançons en les quals parlem de nosaltres mateixos, perquè a vegades també és inevitable”.

En aquest disc, han dut a terme un exercici de no repetir el que ja han fet per construir coses noves. Un exemple d’això és que han intentat no caure en repetir les mateixes paraules per parlar de l’amor i explicar-ho des d’altres llocs. “Ens hem ratllat paraules clau, que sobretot amb el ‘Només viure’ havíem fet servir molt”, afegeix el cantant. 

Júlia Serrasolsas creu que és un disc “molt ‘canyero'”, però diu que està molt equilibrat amb “la part més sensible o més tranquil·la. En aquest disc tenim moltes més cançons tenen tempos més baixos o estan migs tempos”. Pau Serrasolsas afegeix que als directes anteriors la part “‘canyera'” era a base d’electrònica i ara amb el nou disc, la part “‘canyera'” són ells amb una banda.

“Sensibilitat i veritat”

En aquest sentit, la cantant opina que la gent busca “sensibilitat i veritat en un món com l’actual en què moltes cançons estan compostes amb IA, on la intel·ligència artificial té molt de lloc a tot arreu a les xarxes i la música”. Júlia Serrasolsas defensa que la gent es pot sentir còmode i tranquil·la amb el disc. “S’estan transmetent coses que són veritat, estem fent música amb les nostres mans, és un disc molt artesà en aquest sentit”.

‘Gira tot igual, però diferent’

Pau Serrasolsas expressa que l’última cançó, ‘Gira tot igual, però diferent’, és una retrospectiva de les seves vides i del pas del temps, en què li expliquen al seu avi, que va morir fa quatre anys, com està el món i com els hi va. Li transmeten que tot està més o menys igual a com ho veia ell, però que també ha canviat una mica.

Canten al tema: “Hi ha qui ve a explicar històries, qui només vol fer el hit, qui se’l menja el propi personatge. Qui canvia de llengua, qui ha venut ideals, per només uns quants euros i fama. Qui no es mulla, qui calla, però també algun valent decidit a inclinar la partida. Hi ha qui té buits mil pisos, gent que dorm al carrer, i qui ven només odi i mentides”.

Pau Serrasolsas diu que no és una cançó d’amor pròpiament i recorda que se’ls havia “recriminat” d’alguna manera que havíem abandonat les lletres polítiques enteses com a política institucional o política més de carrer i que no ho fèiem tant. “Amb aquesta cançó també ens volíem treure aquesta espineta que nosaltres sempre, malgrat no parlar últimament de política a les cançons, hem estat a tot arreu sempre que se’ns ha demanat participar en qualsevol moguda des dels moviments socials”. Per això, assenyala que van fer servir l’oportunitat d’explicar-li simbòlicament al seu avi com els hi va “per tornar a parlar de les coses que realment són importants”.

Remarca que, a part de l’amor, “hi ha tantes altres coses que marquen la vida de la gent, si tens prou diners per arribar a final de mes, si tens casa, si et peguen pel carrer per ser una dona o per ser gai o per ser negre. Totes aquestes coses segueixen passant i seguien passant quan el nostre avi era jove també”.

El disc va ser enregistrat entre 2025 i 2026 a Royuela Studio i El Refugi de Cambrils, i produït per l’habitual Cesc Valverde (xicu). 

Gira

La gira del grup arrencarà l’1 de maig a l’Strenes de Girona i també passaran per diversos festivals i espais en els mesos vinents. Pau Serrasolsas diu que el circuit que abasten és molt gran, des de teatres fins a festes majors i festivals. “Cada dia surts amb una energia diferent i la gràcia del nostre directe és que és bastant adaptable al context”, indica. “Hem fet una aposta per oferir un xou molt més treballat, tot i que també estàvem molt contents amb el que fèiem, amb una aposta escenogràfica i de moviment”, apunta Júlia Serrasolsas.