La passarel·la al RETA afronta nous obstacles pel seu possible impacte en les pensions

La ‘passarel·la al RETA’ torna a encallar-se al Congrés entre dubtes sobre els perjudicis que podria ocasionar a la resta d’autònoms

La tramitació de l’anomenada “passarel·la al RETA”, la reforma que pretén permetre a milers de professionals col·legiats integrats en mutualitats alternatives al Règim d’Autònoms (RETA) incorporar-se al sistema públic de la Seguretat Social, s’ha tornat a ajornar al Congrés dels Diputats enmig de dubtes tècnics i discrepàncies sobre el seu impacte.

La Comissió de Treball, que havia de votar la iniciativa el passat 20 de maig per elevar-la al Ple, va ser ajornada fins al dia 26 per l’absència dels informes econòmics sobre noves esmenes proposades pels Grups, necessaris per avaluar el cost de les mesures i el seu efecte en el sistema de pensions. Cal destacar que l’Associació de Treballadors Autònoms (ATA) ha advertit que qualsevol integració ha de garantir la neutralitat financera i no perjudicar aquells que ja cotitzen al RETA, insistint que la reforma s’ha d’analitzar amb rigor econòmic abans de la seva aprovació. Existeix el temor que la passarel·la al RETA pugui perjudicar els autònoms que han cotitzat sempre al sistema públic, que ara haurà de fer un sobreesforç per assumir els mutualistes, molts d’ells pròxims a jubilar-se.

La passarel·la al RETA busca permetre que determinats professionals col·legiats, que durant anys van cotitzar en mutualitats privades en lloc del règim d’autònoms, puguin traspassar voluntàriament els seus drets econòmics a la Seguretat Social. La fórmula concreta de com fer-ho ha generat cauteles. La majoria de les noves esmenes anaven en la línia de relaxar els requisits per accedir a la passarel·la o les seves condicions més avantatjoses, com l’anomenat 1×1 (un mes al RETA per un mes a la mutualitat) des dels 52 anys o per a tots aquells que iniciessin les seves aportacions abans de 1995. Això ha obert el debat sobre l’equivalència efectiva entre les cotitzacions realitzades en ambdós models, ja que fins al 2013 les mutualitats no tenien establerta per Llei una quota mínima.

Alguns grups van defensar que la passarel·la pugui ser sol·licitada fins i tot per qui ja hagi generat per altres vies dret a pensió pública, la qual cosa es contradiu amb l’esperit inicial d’ajudar els mutualistes que no arribaven a “pensions dignes”.

Lorenzo Amor, president d’ATA, declarava recentment: “No negaré que és una reforma necessària, però cal analitzar-la en profunditat perquè té més costos que ingressos”. La Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA), per la seva banda, ha defensat la necessitat de facilitar la incorporació de mutualistes, però ha subratllat que aquesta ha d’anar lligada a aportacions equivalents a les del sistema públic per evitar desequilibris futurs.

El procés legislatiu continua obert, condicionat per la revisió de les esmenes i per l’anàlisi de l’impacte pressupostari del possible trasllat de fons des de les mutualitats a la Seguretat Social. A l’espera d’aquests informes, la passarel·la al RETA continua sense materialitzar-se, en un context en què l’objectiu de millorar la protecció dels mutualistes, especialment els pròxims a la jubilació que ja no tenen possibilitat d’incrementar el seu estalvi de cara a rebre pensions més quantioses, conviu amb la necessitat de preservar l’equilibri del sistema d’autònoms, perquè no surtin perjudicats els que ja es troben al sistema ni es generin situacions de greuge comparatiu o d’injustícia per al conjunt dels cotitzants de la Seguretat Social.