La història de la Inquisició en cinc referències

Cinc llibres per entendre la Inquisició espanyola per Setmana Santa

Coincidint amb la Setmana Santa, un dels moments de l’any en què la història religiosa pren més protagonisme a Espanya, la Inquisició torna a situar-se en el focus com un dels episodis més complexos —i sovint malinterpretats— del passat.

Lluny dels tòpics més estesos, la investigació històrica recent ha anat desmuntant visions simplistes per oferir una lectura més matisada del Sant Ofici, el seu funcionament i el seu impacte en la societat. En aquest context, conviuen noves obres amb estudis ja clàssics que continuen marcant el debat.

Entre les novetats destaca ‘El sambenito. Historia cotidiana de la Inquisición’, del catedràtic Manuel Peña Díaz, juntament amb els treballs de referència d’historiadors com Ricardo García Cárcel i Doris Moreno, i la mirada internacional d’autors com Henry Kamen o Henry Charles Lea, figures clau en la revisió de la imatge tradicional del tribunal.

‘El sambenito. Historia cotidiana de la Inquisición’, publicat el 2026, introdueix un enfocament innovador centrant-se en la vida quotidiana i en els mecanismes simbòlics del poder inquisitorial. Peña Díaz analitza com el sambenito —la vestimenta infamant imposada als condemnats— va transcendir la seva funció punitiva per convertir-se en un instrument durador d’estigmatització social. El llibre aporta una mirada cultural que ajuda a entendre per què la Inquisició va deixar una empremta tan profunda en la memòria col·lectiva.

L’historiador britànic Henry Kamen és una referència internacional imprescindible. La seva obra ‘La Inquisición española: una revisión histórica’ qüestiona la visió d’una Inquisició omnipotent i extremadament sanguinària, proposant una interpretació més complexa i contextualitzada. Kamen subratlla les limitacions reals del tribunal i el seu funcionament desigual segons territoris i èpoques, obrint un debat que ha marcat la historiografia recent.

‘La Inquisición. Historia crítica’ és un estudi de Ricardo García Cárcel i Doris Moreno que s’ha consolidat com una de les síntesis més sòlides sobre el Sant Ofici. Els seus autors ofereixen una anàlisi equilibrada que evita tant la demonització absoluta com les lectures justificatives, recolzant-se en una àmplia base documental.

García Cárcel ha estat una figura clau en la renovació dels estudis sobre la Inquisició, contribuint a desmuntar tòpics arrelats i a situar el tribunal en el context polític i cultural de l’Espanya moderna. Doris Moreno, per la seva banda, ha centrat les seves investigacions en les minories religioses, l’heterodòxia i els mecanismes de control social, amb aportacions destacades com la seva biografia de Casiodoro de Reina.

‘Historia de la Inquisición española’, de Henry Charles Lea, es va publicar originalment en anglès a començaments del segle XX i va ser traduïda al castellà el 1983 per Ángel Alcalá. Consta de tres volums que sumen prop de 3.000 pàgines i, des de 2020, es pot consultar en obert a la web del BOE.

Considerada la primera gran història moderna del Sant Ofici, constitueix una referència pionera per a l’estudi sistemàtic de la institució.

A ‘La Inquisición en la época moderna. España, Portugal e Italia’ l’historiador portuguès Francisco Bethencourt proposa una de les principals aproximacions comparades al Sant Ofici a Europa. El seu assaig analitza l’organització dels tribunals, les seves pràctiques, els rituals i les estratègies de representació, aportant una perspectiva àmplia i innovadora sobre el seu funcionament.

En els darrers anys, la historiografia ha avançat cap a una interpretació més complexa del fenomen inquisitorial. Autors com Bethencourt, García Cárcel o Moreno han estat determinants en aquest procés, en introduir una mirada crítica basada en fonts i en l’anàlisi del context, allunyant-se de relats ideologitzats.

Els seus treballs mostren que la Inquisició no es pot entendre únicament com un aparell repressiu, sinó també com una institució integrada en les dinàmiques polítiques, socials i culturals del seu temps, amb efectes que es van prolongar durant segles.

La coincidència amb la Setmana Santa converteix aquestes obres en una oportunitat per revisar un dels capítols més rellevants de la història religiosa espanyola. La combinació de noves investigacions, com la de Peña Díaz, i estudis consolidats permet al lector acostar-se a la Inquisició amb una mirada més informada i menys condicionada pels mites. Aquests llibres, lluny de tancar el debat, continuen plantejant preguntes sobre l’abast real del Sant Ofici, el seu ús polític i el seu paper en la construcció de l’Espanya moderna.