El canvi climàtic posa a prova el patrimoni: el Museu de les Terres de l’Ebre protegeix més de 5.000 peces dels fongs

ACN Amposta – Amb el canvi climàtic han aparegut nous reptes per a la preservació del patrimoni. Els fenòmens meteorològics extrems i la degradació ambiental també es fan notar en els espais de conservació. La pluja abundant, com l’acumulada en les últimes estacions, i l’augment de la humitat relativa generen problemes com la floridura o els fongs, una contaminació que ha patit la sala de reserva etnològica del Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta. El centre ha hagut de fer front un repte majúscul, netejar i protegir una per una més de 5.000 peces, una minuciosa feina que s’allargarà dos anys. Paral·lelament, el museu dotarà amb un sistema de ventilació i renovació d’aire aquesta sala i també la d’arqueologia i natura.
A la sala d’etnologia és on es guarden els objectes de la vida quotidiana de fusta, de cuir, de ferro, paper o cartó, entre d’altres. Elena Fabra, directora del Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta, ha explicat que són justament els materials “més sensibles als canvis de temperatura i humitat” i “als canvis de les condicions climàtiques dels últims anys”. “En els últims mesos els canvis han estat bastant substancials, les peces se’ns ressenten les peces i hem tingut un problema que és amb els fongs”, ha explicat.

El centre museístic ha desplegat un pla d’acció elaborat per l’equip de restauració, liderat per Maria Torta. Com detalla la restauradora, el tractament per la proliferació dels fongs a la sala de reserva etnològica es va iniciar a principis d’aquest any, amb analítiques per conèixer de quina tipologia eren i una desinfecció massiva de l’espai. Això s’ha fet amb la tècnica de nebulització que elimina o baixa la càrrega microbiològica de la sala. Seguidament, s’han fet més desinfeccions amb la tècnica de polvorització i incidint més en totes les peces.

Un cop ha desaparegut la part “visible” de fong, caldrà netejar peça per peça per eliminar l’espora així com l’espai on es guarda -estanteries i parets-. Aquesta feina durarà, almenys, dos anys. “Aprofitem per a fer un control i un registre de les peces i anar anotant incidències que se’n van veient durant la manipulació”, ha apuntat la restauradora. Una part de la complexitat d’aquests tractament és “la diversificació de materials” i els diferents protocols de neteja que tenen, com ha afegit Torta. Cultura ha aportat recursos econòmics per dur a terme l’actuació i l’Ajuntament d’Amposta recursos humans a través dels plans d’ocupació.

Millora de les instal·lacions i plans de prevenció

Fabra ha recordat que el canvi climàtic impacta en l’art i el patrimoni cultural i caldrà fer una feina d’adaptació amb millores dels sistemes de ventilació, sobretot a les sales més fràgils als efectes del canvi climàtic. “Perquè tota aquesta feina que s’ha portat a terme, es pugui conservar durant molts anys i no es repeteixi el problema”, ha apuntat la directora del centre.

La sala de reserva etnològica és justament la que “planteja més reptes”, per la ubicació -a la planta baixa- i el seu contacte amb l’exterior. “L’haurem de condicionar perquè les afectacions siguin les menys possibles”, ha dit la directora. “Cada vegada és més complicat controlar els paràmetres climàtics, la humitat relativa, la temperatura”, ha afegit Maria Torta.

La restauradora proposa elaborar plans de conservació preventiva que inclogui previsions i estudis meteorològics, per poder “crear sistemes més acotats i més específics en les problemàtiques” i “veure les fluctuacions” i les correlacions entre la climatologia i els efectes en el patrimoni del museu, també en les diferents èpoques de l’any.