L’IIS-FJD participa en la primera investigació espanyola que ha conduït a l’aprovació comercial d’un medicament de teràpia gènica
– Els resultats mostren que, passats més de tres anys des del tractament, els nou pacients tractats continuen vius i lliures d’episodis recurrents d’infecció
L’Agència Nord-americana d’Aliments i Medicaments (FDA, Food and Drug Administration) ha aprovat un medicament de teràpia gènica per al tractament de pacients amb deficiència d’adhesió leucocitària de tipus I (LAD-I).
El medicament ha estat concebut i assajat en models experimentals per personal investigador de la Unitat d’Innovació Biomèdica del Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT) -organisme dependent del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats-, que també forma part de l’Àrea de Malalties Rares del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBERER) -consorci de l’Institut de Salut Carlos III- i de l’Institut d’Investigació Sanitària Fundació Jiménez Díaz (IIS-FJD), sota la codirecció del professor Juan Bueren, director de la Unitat Innovació Biomèdica del CIEMAT/IIS-FJD/CIBERER i la doctora Elena Almarza.
La deficiència d’adhesió leucocitària tipus I (LAD-I) és una immunodeficiència genètica poc freqüent, però molt greu i associada a infeccions potencialment mortals, que es produeix per mutacions que afecten la proteïna CD18, necessària perquè els glòbuls blancs migrin des de la sang cap als focus d’infecció i inflamació. Com a resultat, els pacients amb LAD-I greu experimenten infeccions recurrents, potencialment mortals que comencen a la primera infància, així com també problemes en la cicatrització de les ferides. El tractament de referència actual és el trasplantament al·logènic de cèl·lules mare hematopoètiques, que requereix un donant compatible i pot comportar riscos i complicacions importants.
L’aprovació del medicament representa una fita per a la investigació en teràpia gènica a Espanya i, gràcies a la col·laboració internacional, s’ha traduït en el primer medicament de teràpia gènica desenvolupat a partir d’una investigació espanyola que ha obtingut autorització comercial
Aquesta teràpia gènica, marnetegragene autotemcel (KRESLADI™) de Rocket Pharmaceuticals Inc., va ser llicenciada a aquesta empresa el 2016 gràcies a la col·laboració de tots els equips de Transferència de Tecnologia de les referides institucions espanyoles, i l’estreta col·laboració de l’equip de Transferència Tecnològica de la Fundació Botín. Posteriorment, es va dur a terme un assaig clínic internacional dirigit a avaluar l’eficàcia i seguretat d’aquest nou medicament en un total de nou pacients, amb l’objectiu de sol·licitar l’autorització de comercialització d’aquest tractament per a pacients amb LAD-I greu.
La teràpia gènica dels pacients amb LAD-I s’ha basat en la recollida de les cèl·lules mare de la medul·la òssia, seguida d’un procés de modificació ex vivo que tenia per objecte la inserció del gen terapèutic (versió correcta del gen defectuós en els pacients) a través d’un vector viral desenvolupat pels investigadors espanyols en col·laboració amb la University College de Londres. Un cop corregides del defecte genètic, les cèl·lules es van reinfondre en els mateixos pacients després d’un tractament amb un fàrmac que va eliminar les seves cèl·lules malaltes, facilitant així l’arrelament de les cèl·lules mare infoses que tenien corregit el defecte genètic.
L’assaig clínic internacional s’ha realitzat en tres hospitals pediàtrics: Hospital del Niño Jesús de Madrid (Dr. Julián Sevilla), Children Hospital de la University College de Los Angeles (Dr. Donald B. Kohn) i Great Ormond Street Hospital de Londres (Dr. Claire Booth). Els resultats obtinguts després de més de tres anys després del tractament mostren una supervivència sostinguda dels pacients, sense que aquests hagin patit infeccions greus recurrents ni necessitat un trasplantament de medul·la òssia.
“Aquesta teràpia va rebre prèviament la designació de Fast track (via ràpida) de la FDA, fet que reflecteix la gravetat de la malaltia i la necessitat urgent de noves opcions de tractament per als pacients afectats”, afirma el Dr. Bueren.
El medicament se suma al creixent nombre de teràpies gèniques que modifiquen ex vivo les cèl·lules mare hematopoètiques del propi pacient per tractar malalties genètiques, fet que reflecteix els ràpids avenços en el desenvolupament de teràpies gèniques per a malalties genètiques de baixa prevalença.
MALALTIES MONOGÈNIQUES
Juntament amb la nova teràpia de pacients amb LAD-I, les institucions espanyoles implicades en aquest treball també han llicenciat a la citada empresa altres dues teràpies gèniques: la teràpia gènica de pacients amb anèmia de Fanconi A, malaltia greu que comporta un fracàs congènit de la medul·la òssia -i que ja ha avançat en la fase d’avaluació clínica-; i la teràpia gènica de pacients amb anèmia congènita per dèficit de piruvat quinasa eritrocitària, el qual assaig clínic està en marxa.
La Unitat d’Innovació Biomèdica del CIEMAT/CIBERER/IIS-FJD forma part de la Xarxa Nacional de Teràpies Avançades (TERAV+) de l’Institut de Salut Carlos III, que té per objectiu el desenvolupament de noves teràpies avançades per a malalties de mal pronòstic.
- Et Recomanem -
